Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i a partir del 1833 els prosseguí al Conservatori de París, primer amb A. Elwart (harmonia) i Guérin (violí), i després amb Leborne i F. Halévy (composició). El 1841 guanyà el Premi de Roma amb la cantata Lionel Foscari. La seva activitat com a compositor se centrà bàsicament en l’òpera, camp on debutà amb Gastibelza ou Le fou de Tolède (1847) i continuà amb Le moulin de tilleuls (1849) i La croix de Marie (1852). El 1856 estrenà al Théâtre-Lyrique la que fou la seva obra de més èxit, l'opéra-comique en tres actes Les dragons de Villars, que es representà a Alemanya amb el títol de Das Glöckchen des Eremiten.