De nom originari, John Cooper, n’adoptà la forma italiana vers el 1603 després d’una breu estada en aquest país. Gaudí d’un gran renom com a intèrpret de llaüt i de viola de gamba. Diversos nobles l’ajudaren econòmicament fins que el 1622 entrà al servei del príncep de Gal·les, futur rei Carles I. La major part de la seva obra és profana. Com a compositor cortesà es dedicà amb intensitat a la música de cambra. En el terreny de la música vocal escriví moltes lute songs per a veu amb acompanyament de llaüt, alguns madrigals italians i una vintena de villanelle a tres veus. La seva faceta més interessant, però, és la música instrumental. Deixà més de cent fantasies per a consort of viols, la típica agrupació de violes anglesa. El 1617 escriví un tractat de composició, Rules how to Compose, que s’ha conservat manuscrit. Entre els seus deixebles cal destacar els fills del rei Jaume I d’Anglaterra i els germans Henry i William Lawes. Algunes de les seves obres vocals, com Funeral Teares o Songs of Mourning, foren publicades a Londres.