Descendent d’una família hisendada anglesa, estudià dret però abandonà l’exercici de l’advocacia per dedicar-se a la música. Home d’esperit inquiet, s’interessà també per la medicina, la història, la pintura i l’heràldica. El seu temperament fou plenament romàntic i se sentia atret per tot allò que tingués reminiscències antigues i medievals. La seva formació musical, iniciada en l’àmbit familiar, fou continuada a Alemanya, amb J. Panny i amb K. Ett, el darrer dels quals li despertà l’interès en la recuperació del repertori renaixentista i li ensenyà a transcriure la notació de l’època. Pearsall restà molt influït pel naixent moviment alemany del cecilianisme, i estudià contrapunt amb molt de rigor. Recuperà les balades i els antics madrigals anglesos de Th. Morley i J. Wilbye. La Bristol Madrigal Society li encarregà la composició de diversos madrigals, que Pearsall escriví en un estil proper a l’antic madrigal anglès i, sobretot, al glee. Creà un repertori coral de gran qualitat, tot inspirant-se en la música de l’època de Morley i afegint-hi trets propis de C. Monteverdi i harmonies classicitzants. Visqué durant molts anys prop del monestir suís de Sankt Gallen i col·laborà directament en la transcripció i publicació del Gesangbuch, un cantoral del segle XVI del monestir. Compongué també música religiosa catòlica, en estil contrapuntístic.