Deixeble d’E.C. Bairstow i R.O. Morris, fou professor de composició de la Royal Academy of Music de Londres en 1930-33, càrrec que abandonà per a dedicar-se a la composició. El 1939 creà el conjunt amateur Newbury String Players, que perdurà un cop mort Finzi i a través del qual donà a conèixer joves intèrprets i compositors. També s’interessà per la música anglesa d’èpoques anteriors, especialment del segle XVIII, i publicà diversos llibres sobre el tema, com ara John Stanley (1713-1786) (1950-51). El seu catàleg inclou obres orquestrals, de cambra, corals, per a veu sola i per a piano. Destaquen les seves peces corals, com Intimations of Immortality (1949-50), basada en textos de W. Wordsworth. El seu llenguatge musical es veié clarament influït per E. Elgar, R. Vaughan Williams, W. Walton i H. Parry. El cicle de cançons Dies natalis és considerat una de les obres mestres, no tan sols de Finzi sinó de la història de la música anglesa del segle XX.