Tarquinio Merula

(Cremona, Llombardia, 1594 o 1595 — Cremona, Llombardia, 1665)

Compositor i organista italià.

Obtingué la seva primera plaça com a organista a l’església de Sant Bartomeu, a Cremona. El 1616 era actiu, ocupant el mateix càrrec, a l’església de Santa Maria Incoronata, a Lodi. Cap al 1521 s’establí a Polònia, on estigué al servei del rei Segimon III com a organista de cambra. Retornà a Cremona, i el 1626 fou nomenat mestre de capella de Laudi della Madona, capella de la catedral, càrrec que exercí de manera intermitent fins el 1665. Entre el 1631 i el 1642 s’encarregà de l’orgue de l’església de Santa Maria Maggiore i del de la catedral de Bèrgam. Fou membre de l’Accademia dei Filomusici de Bolonya. La seva producció musical és molt variada, i conreà tant la música religiosa com la profana. Destaquen les seves composicions en el nou estil de la monodia acompanyada i els madrigals. També escriví peces concertants, especialment motets, per a veu i instruments, i música instrumental. L’any 1643 participà a Venècia, juntament amb altres compositors, en la producció de l’òpera La finta savia.