Ingressà a l’orde augustinià i destacà com a predicador. La seva carrera musical es desenvolupà al nord d’Itàlia. Fou organista a Venècia, on es trobava cap al 1615, i a Perusa. L’any 1622 fou nomenat mestre de capella de Santa Eufèmia, a Verona. Des del 1623 fins al 1629 ocupà la plaça d’organista a Sant Esteve de Venècia, i del 1630 al 1634 a Mòdena. Després d’uns quants anys a Camerino com a mestre de capella de la seva catedral, des del 1643 fins a la seva mort treballà a San Mauro Noventa di Piave. Publicà diversos llibres de música religiosa per a diferents conjunts vocals amb instruments. La seva producció més característica, però, són els nou volums d'Ariose vaghezze editats entre el 1622 i el 1643. Es tracta d’uns brillants exemples d’àries estròfiques en què utilitzà els recursos típics de la monodia acompanyada. El seu estil és molt característic i gaudí de gran acceptació a l’època.