Ara per ara, no se’n coneix res abans de l’època en què s’establí a Londres, juntament amb molts altres músics italians que Carles II feu venir per tal d’estendre l’òpera italiana a Anglaterra i contrarestar d’aquesta manera la influència de l’òpera francesa. Hom sap que el 1687 fou nomenat organista del rei i mestre de música de les princeses. Col·laborà sovint amb els poetes i dramaturgs del país posant música instrumental i cançons a obres teatrals en anglès, i també compongué peces per a les celebracions oficials de la cort fins a l’any 1698, en què Guillem III li concedí una pensió a causa de la gota que l’incapacitava per a exercir la seva feina. La seva música, tot i no tenir la qualitat de la d’altres autors italians de l’època -ni tampoc arribar a ser tan extensa-, exercí, amb la dels seus altres col·legues italians residents a les illes, una influència important en el gust anglès abans de l’arribada de G.F. Händel i G.B. Bononcini, i el mateix H. Purcell l’esmentà com un dels compositors italians importants del seu entorn.