La primera dada que es té de la seva activitat és una peça que li serví de prova per a ingressar en l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya, amb data del 1685. Sembla que el 1686 era a Venècia rebent classes de G. Legrenzi, i el 1689 és documentat a Roma com a membre de l’Acadèmia de Santa Cecília. En aquesta ciutat conegué A. Corelli i B. Pasquini, del qual probablement rebé lliçons. Gasparini mateix reconegué que la seva obra teòrica L’armonico pratico al cimbalo (1708) està basada en les idees i els mètodes de Pasquini, tot i que no l’esmenti com el seu professor. Durant el primer decenni del segle XVIII entrà en contacte amb Alessandro Scarlatti, del qual fou mestre. Ambdós compositors es mostraren un respecte i una consideració mutus al llarg de les seves vides. A la primeria del segle XVIII ja havia aconseguit un cert prestigi, fet que li valgué el nomenament, el 1701, de mestre de cor a l’Ospedale della Pietà de Venècia, on pogué comptar amb els serveis d’A. Vivaldi com a professor de violí. Sota el seu guiatge, aquesta institució experimentà una gran millora pel que fa a la qualitat de l’ensenyament. Gasparini havia estrenat la seva primera òpera, Il Roderico, a Roma el 1694, però a Venècia la seva dedicació al gènere esdevingué intensíssima. Escrivia diverses òperes a l’any i les estrenava a Venècia mateix. Algunes foren presentades en ciutats com Nàpols, Venècia, Milà o Florència i fins i tot a Londres i Viena. El 1713 Gasparini abandonà les seves responsabilitats a l’Ospedale della Pietà i es traslladà novament a Roma. El 1717 fou nomenat mestre de capella a l’església de San Lorenzo in Lucina, i el 1725, a Sant Joan del Laterà, càrrec aquest darrer que no arribà a ocupar a causa de la seva salut ja força afeblida. Gaudia d’un gran prestigi també com a docent i entre els seus alumnes hi havia compositors particularment dotats, com D. Scarlatti, J.J. Quantz, G.B. Platti i B. Marcello, que no dubtaven a sotmetre les seves obres al judici del mestre. Gasparini compongué un gran nombre d’òperes, alguns oratoris i cantates i diverses misses i motets. Les àries de les òperes primerenques mostren gran varietat de tipus formals, tot i que en la seva majoria predomina l'aria da capo.