Treballà i visqué a Nàpols, on fou un reputat professor que obtingué el càrrec de mestre principal al Conservatorio de Santa Maria de Loreto el 1663. A partir del 1675 dirigí el Conservatorio de Santa Maria della Pietà dei Turchini. Mentre n’estigué al càrrec, els alumnes adquiriren una sòlida formació i la fama del centre augmentà considerablement i contribuí, al mateix temps, a fer créixer el prestigi musical de Nàpols, fins i tot a escala internacional. Un dels mètodes de treball de Provenzale consistia a fer interpretar als seus alumnes òperes de temes sacres, amb la finalitat que adquirissin experiència en la música per al teatre. Fou un eminent compositor d’òperes, entre les quals destaquen Il schiavo di sua moglie (1671) i La Stellidaura vendicata (1674). Aquestes obres, on inclogué melodies de caràcter popular, s’han conservat completes i mostren la influència de compositors venecians com A. Cesti. La seva música religiosa destaca per la sobrietat en les parts corals i el virtuosisme en les seccions solístiques. Provenzale és considerat el precursor de l’escola operística napolitana activa durant el segle XVIII.