Quan era un infant formà part del cor de la catedral de Bari i el 1726 ingressà al Conservatorio di Santa Maria del Loreto, a Nàpols. Començà la seva carrera professional el 1732 amb l'opéra-comiqueLi marite a forza, estrenada a Nàpols, i durant els següents cinc anys escriví altres obres dins la mateixa línia. Estrenà altres opéras-comiques a Roma i també a Venècia. L'opera seriaDemofoonte (1738) fou una de les que ajudà més a donar-li popularitat entre el públic. També treballà per a diverses esglésies, com la basílica romana de Santa Maria Maggiore (1738-41), Sant Marc (1762-~70) de Venècia i al Conservatorio della Pietà, també d’aquesta ciutat, com a mestre de cor (1753-66). El 1774 tornà a Nàpols. Entre els seus deixebles de l’etapa veneciana hi hagué l’anglès Thomas Attwood, que posteriorment estudià amb W.A. Mozart a Viena. S’han trobat pocs exemples de la seva música d’església. La majoria de les seves obres s’han perdut. El seu estil s’assembla al d’altres compositors napolitans de l’època, com ara Leonardo Leo o Niccolò Piccinni.