Vida
Començà els estudis musicals amb el seu oncle Antonio Veracini i els continuà a Roma amb G.M. Casini i F. Gasparini. Des de molt jove emprengué una intensa carrera com a concertista a les principals ciutats italianes i estigué a Frankfurt del Main en ocasió de la coronació de Carles VI el 1711. Abans de traslladar-se a Londres el 1714 visqué a Venècia, on conegué G. Tartini. A Anglaterra fou violinista al King’s Theatre i a la Hickford’s Room. Entre el 1717 i el 1722 visqué a la cort de Dresden i exercí els càrrecs de compositor i primer violí. Després d’un breu sojorn a Praga anà a Florència i hi dugué a terme una intensa activitat com a concertista. Vers el 1733 tornà a Londres i dos anys més tard estrenà l’òpera Adriano in Siria al King’s Theatre, amb un notable èxit de públic. En aquesta ciutat visqué de manera gairebé continuada fins el 1745, dedicat a la representació de les seves òperes, i actuà com a concertista, si bé no assolí l’èxit del passat. El 1749 tornà definitivament a Itàlia i s’establí a Florència, ciutat on centrà la seva activitat en la composició.
Veracini fou un dels compositors per a violí més importants del final del Barroc. A més dels mèrits inherents al desenvolupament de la tècnica del violí, cal recordar el paper que tingué en el procés d’innovació de la sonata, en la qual introduí elements del Classicisme i fins i tot preromàntics. Aquestes composicions es caracteritzen per la qualitat de la melodia i de l’escriptura musical, amb un virtuosisme que no supera la voluntat expressiva. A més de les obres de música instrumental, i diversament dels violinistes de la seva època, Veracini també es dedicà a la música vocal i compogué cantates, oratoris i òperes. Les seves idees musicals trobaren espai en el tractat Il trionfo della pratica musicale (1760).
Obra
Òpera
Adriano in Siria (1735); La clemenza di Tito (1737); Partenio (1738); Rosalinda (1744)
Música instrumental
Concerto a otto stromenti (1712); Sonate, vl., b.c. (1716); Concerti a cinque... libro secondo (publ. ~1718); Sonate, vl., b.c., op. 1 (publ. 1721); VI concerti a cinque stromenti... libro secondo (publ. ~1736); Sonate accademiche, vl., b.c., op. 2 (publ. 1744); Dissertazioni... sopra l’opera quinta del Corelli (publ. 1961)
Música vocal religiosa
8 oratoris dels quals no es conserva la música (entre els quals: La caduta del savio nell’idolatria di Salomone, 1720; L’errore di Salomone, 1744); 2 misses; 2 motets; 1 tedèum
Música vocal profana
9 cantates i àries, entre les quals: Mira Clori gentil, a 1717; Parla al ritratto della amata, ~1720; Prendi amor, a 1745