La seva família es traslladà a Venècia, on estudià amb N. Coccon i F. Magi. Posteriorment estudià a Munic amb J. Rheinberger i a Dresden amb Draeske i Kretschner. La seva primera òpera, Asrael (1888), causà una favorable impressió a G. Verdi. Les seves obres més famoses foren Cristoforo Colombo (1892) i Germania (1902), totes dues amb llibret de L. Illica, l’èxit de les quals es degué principalment a la utilització de grans masses sonores en escenes monumentals i efectistes. Fou probablement un dels compositors operístics italians de la seva època més influïts per R. Wagner. La seva fama anà minvant fins que el 1922 compongué la seva última òpera, Glauco, amb llibret de D’Annunzio. Entre el 1926 i el 1928 dirigí el Conservatori de Florència.