Començà els estudis al Conservatori de Nàpols el 1818, amb P. Raimondi, N.A. Zingarelli i V. Bellini. Però bàsicament rebé la seva formació musical del seu germà Luigi, amb el qual es traslladà a Roma el 1829. A partir de llavors hi col·laborà activament en òperes com ara Il colonnello (1835). Debutà com a compositor en solitari a Venècia, amb Monsieur de Chalumeaux, el 1835. Al cap de tres anys aconseguí a Trieste l’èxit més gran de la seva carrera amb La prigione di Edimburgo. El 1850 col·laborà per darrera vegada amb el seu germà en l’òpera Crispino e la comare. Després del fracàs d'Il paniere d’amore a Viena, el 1853 acceptà el càrrec de mestre de capella al Teatre Imperial de Sant Petersburg. Durant la seva estada a Rússia tan sols compongué cançons i exercicis vocals. El 1869 es traslladà a París, on estrenà les seves últimes òperes: Une folie à Rome (1869) i Le docteur Rose (1872). El 1876 es retirà a Conegliano, on morí l’any següent.