Fins el 1664 fou escolà de cant a la catedral de Barcelona, on tingué com a mestre Marcià Albereda. El 1666 fou nomenat mestre de capella de l’església dels Sants Just i Pastor de Barcelona i el 27 de juliol de 1672 obtingué, per oposició, el mateix càrrec a la catedral metropolitana de Tarragona. La seva estada en aquesta seu, però, només durà fins el 6 d’octubre del mateix any i la plaça fou ocupada llavors per Isidre Escorihuela. Bosquerons retornà al càrrec anterior a Barcelona, ja que no fou acceptat a la catedral de València. El 14 de maig de 1679 fou nomenat mestre de capella de Santa Maria del Pi, tasca que exercí fins a la seva mort. Intervingué en diversos jurats d’oposicions per als càrrecs d’organista de la catedral de Barcelona (1679) i de mestre de capella (1682), també de la catedral. Es conserven algunes obres litúrgiques seves a la Biblioteca de Catalunya, totes policorals, com ara el salm a dotze veus Cum invocarem.