Fou nomenat mestre de capella de la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona el 30 de març de 1734, càrrec que renuncià el 8 de juliol de 1745. Rebé la denominació d’il·lustre per part dels seus contemporanis, ja que algunes de les seves obres religioses li atorgaren gran fama. Estrenà a Barcelona diversos oratoris: Saúl convencido por David o La herejía convencida por San Antonio, San Magín, Nuestra Señora de la Esperanza i Nuestra Señora de los Dolores.