S’inicià musicalment a Reus amb el mestre Victorià Agustí i a dotze anys ingressà a l’escolania de la capella de música de la catedral de Tarragona, dirigida llavors per Ramon Bonet. Arribà a ser un dels seus millors deixebles i sovint feia de suplent del mestre a l’orgue de la seu tarragonina. El 1871 es traslladà a Barcelona, on amplià els estudis de piano amb el mestre Pere Tintorer. Després d’uns quants anys de dificultats econòmiques que l’obligaren a acabar els estudis musicals com a autodidacte, feu oposicions per al càrrec d’organista segon de la Capilla Real de Madrid, que guanyà el 19 de juliol de 1884. L’any següent assolí la plaça de primer organista, vacant a causa de la mort del seu darrer ocupant, Juan María Guelbenzu. També a la capital castellana, fou professor d’un col·legi de sordmuts. És autor d’una cinquantena d’obres, especialment de música religiosa, tant litúrgica com devocional, i gairebé sempre amb acompanyament d’orgue. També compongué música de cambra, les dues òperes La ermita del Valle i Doña Juana de Castro, la balada En la corte de Abd-el-Rahman i els dos capricis simfònics Zambra i El amanecer, entre altres peces.