Exercí la carrera de dret mentre estudiava piano amb P. Tintorer i composició amb D. Mas i Serracant. Tot i que els seus inicis foren bastant tímids, ràpidament es convertí en un compositor de música de saló conegut. Exercí de crític musical en "El Correo catalán" durant cinquanta-quatre anys, i publicà també algun article en la "Música Ilustrada". Entre les seves composcions destaquen La farigola, Mar de llamp o La presó de Xauxa, i també diverses obres religioses i una òpera. Es distingí per ser un defensor de l’estètica wagneriana.