Es formà musicalment a Tortosa, on estudià piano, harmonia i composició amb Josep Gotós i Vives. El 1860 fundà el cor La Joventut Dertosense, i poc després es matriculà al Conservatori de Madrid per ampliar estudis, on obtingué diversos premis. Amb menys de vint-i-cinc anys retornà a Tortosa, i al cap de poc ja era organista i mestre de capella a Casp (Saragossa), localitat en què també exercí la docència musical a les Escoles Pies i la direcció de la banda municipal. Després s’establí a Alcanyís (Terol), on durant cinc anys fou mestre de capella de la col·legiata, i a Tafalla (Navarra), on passà gran part de la seva vida. Poc abans de morir li fou encomanada la direcció de la banda municipal de Terol. Les seves composicions formen un nodrit catàleg de més de noranta peces, principalment religioses, entre les quals figuren diverses misses, lamentacions, un miserere, les Siete palabras del Salvador i nombroses letrillas, himnes, rosaris i goigs. Algunes foren guardonades a Salamanca en el premi convocat pel marquès de Pidal al millor motet. Compongué també sarsueles, entre les quals destaquen Dos para una, La noche buena, Lope de Haro, Don Gonzalo de Baztán, La palabra de honor, i d’altres destinades al teatre infantil. Bona part del seu catàleg inclou obres per a banda, i sobretot simfòniques, per les quals rebé guardons a Cadis i fou nomenat soci de mèrit de la Real Académia de Santa Cecília de la localitat andalusa.