Estudià amb Francesc Andreví, amb qui, segons algunes cròniques, aprengué des de solfeig fins a composició. També estudià violí, amb Francesco Berini, i flauta, amb Ignacio Cascante. Com a violinista se sap que fou membre de diversos quartets, però destacà com a intèrpret de flauta. Fou un dels flautistes més importants del seu temps, i diverses fonts preuaren l’excel·lència de la seva sonoritat, el domini tècnic i l’agilitat. Durant vint-i-dos anys fou primer flauta a l’Orquestra del Teatre de la Santa Creu, tasca que compaginà amb la de flautista de la capella de música de la catedral de Barcelona. Segons Rafael Mitjana, excel·lí tant en la composició d’obres de tipus religiós com en el repertori profà. Compongué dues misses de glòria, dues simfonies per a gran orquestra i algunes peces de cambra. També escriví exercicis pedagògics per a flauta.