Vida
La seva formació musical s’inicià sota la tutela de R. Vilanova. El 1831 es traslladà a Milà per estudiar amb S. Mercadante, cosa que el marcà. Gràcies a les seves gestions, estrenà al Teatro alla Scala l’òpera Odio ed amore (1837), sembla que amb força èxit. En tornar a Barcelona, li fou encomanada la direcció de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu i també fou nomenat director del Conservatori de Música del Liceu, càrrec que exercí fins a la mort. En aquest centre educatiu, Obiols es feu càrrec de la càtedra de cant, i, més endavant, també de l’ensenyament d’harmonia. El 1886 fou substituït per G. Balart en les classes d’harmonia i cant. Per a la inauguració del nou teatre, el 1847, compongué la cantata Il regio imeneo, sobre text de Joan Cortada, un dels literats que col·laboraren habitualment amb el Liceu. Anys després Obiols estrenà l’òpera Editta di Belcourt (1874), que fou força ben rebuda, i Laura Debelan (1879). Compongué també obres simfòniques, com Dolores, obertures operístiques i repertori per a cant i piano. En aquest darrer apartat destaca Amor constante, una obra que tingué un gran predicament, o la romança Il solitario. També conreà la música religiosa. Com a director, es feu càrrec dels Concerts de Quaresma del Liceu des dels seus inicis.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Fors de Casamajor, Francesc: Noticias biográficas del maestro D. Mariano Obiols... y opinión de la prensa periódica acerca de su última composición musical Editta di Belcourt..., Obradors y Sulé, Barcelona 1874
- Ricart i Matas, Josep; Mompou i Dencausse, Frederic: El mestre Marià Obiols i Tramullas, 1809-1888. Discurs d’ingrés de l’Acadèmic electe Sr. Josep Ricart i Matas... contestació de l’acadèmic numerari Sr. Frederic Mompou i Dencausse, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona 1977
- Obiols i Tramullas, Marià: Método de solfeo adaptado para las enseñanzas de los alumnos y alumnas del liceo barcelonés, Andrés Vidal y Roger, Barcelona 187-?, ...18--?