Estudià música amb Joan Carreras i Prats a l’església del Carme de Girona i també rebé alguna lliçó de J. Barba. Exiliat a França des del 1841, sembla que fou organista a Besiers, i més tard, a la catedral de Nimes. Retornà a Girona vers el 1860, on fou organista de la catedral per oposició i també mestre de capella en substitució de J. Carreras i Dagas, i posteriorment fou ordenat de prevere. L’estat bastant precari de la capella de música de la catedral devia ésser el motiu pel qual abandonà ambdós càrrecs el 1864. Retornà a França, i s’establí a Seta. Compongué una Gran Missa, editada pòstumament, altres peces religioses i també obres de saló. Els seus contemporanis el tenien en gran consideració com a compositor i pels seus coneixements teòrics. La seva Missa Solemne li fou publicada pòstumament.