Vida
Format al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, l’obtenció el 1979 del segon premi en el Concurs de Joves Compositors amb el Trio per a violí, clarinet i piano i, l’any següent, del primer premi en el mateix certamen amb la Sonata per a flauta i piano, marcà l’inici d’una carrera de compositor influïda, en els primers moments, per la figura de Paul Hindemith. Seguint l’esperit del compositor alemany, s’interessà per les qüestions formals i arquitectòniques, utilitzant el llenguatge contrapuntístic i la tonalitat ampliada. Compongué bàsicament música de cambra, sense oblidar, però, altres gèneres, com ara l’orquestral, en què destaquen el Concert per a violoncel i orquestra (1984) i el Concert per a clarinet i orquestra (1995). Tanmateix, paral·lelament a la seva carrera com a compositor, ha desenvolupat una intensa tasca com a arranjador i ha realitzat diferents encàrrecs per a la televisió i el cinema, com les bandes sonores de Tatuaje (G. Herralde 1976), La campanada (Bigas Luna 1980) i La Febre d’Or (J. Camino 1992). El seu interès pel gènere simfonicovocal l’ha dut a compondre obres que han estat ben apreciades pel públic i la crítica, com ara la Cantata de la terra (1993).
Per bé que en el conjunt de l’obra d’Amargós s’observa un interès per entroncar amb la tradició a través d’una particular lectura de l’obra hindemithiana, també és palès el seu coneixement de l’obra de notables compositors avantguardistes com ara H. Dutilleux, L. Berio i H.W. Henze. Conscient en tot moment de la importància de posar la seva música al servei d’una voluntat expressiva no reduïda a l’experimentació, sinó dirigida a la comunicació, s’ha convertit en un referent indiscutible entre els compositors catalans contemporanis, que admiren el seu domini en l’ús dels conjunts orquestrals. En el catàleg de la seva obra sobresurten tres ballets, Policromies (1969), Los tarantos (1985) i Rèquiem (1994), tret força insòlit en la música catalana del segle XX.
Obra
Orquestra
Variacions per a orquestra (1981); Concert per a violoncel i orquestra (1984); Concert del Sud, vl., vlc., orq. cambra (1986); Rèquiem (Suite) (1994); Concert per a clarinet i orquestra (1995)
Cor i orquestra
Cantata de Sant Just (1988); Cinc cançons populars mallorquines (1992); Planetarium (1992); Cantata de la terra (1993)
Cambra
Sonata per a saxòfon alt i piano (1969); Trio per a violí, clarinet i piano (1974); Le cheval de Malval, fl., vl., vla., vlc. (1976); Petit quartet, 2 vl., fl., cl. (1979); Sonata per a dues flautes (1979); Trio per a guitarra, flauta i piano (1979); Sonata de Geneve, 2 pno. (1979); Diàleg íntim, guit., fl. (1979); Sonata breve, vib., pno.; Sonata per a flauta i piano (1979); Petita suite per a quatre flautes (1980); Le cheval de Malval, fl., cl., mand. (1981); Sonata per a dues guitarres (1981); Pasacalle nocturno, 4 instr. (1981); Sevillanas, 2 pno. (1988); Sonata de primavera, 4 fl. de bec (1990); Tango català, fl., guit. (1996); Canciones populares españolas, sax., pno. (1998)
Big-band
Hasta siempre Jaco (1988); Flash Mompou (1997)
Solo
Música per a piano núm. 1 (1981); Vals per a piano (1982); Homenatge a Frederic Mompou (1983); Música per a arpa (1996)
Ballet
Policromies (1969); Los tarantos (1985); Rèquiem (1994)
Veu i piano
Sis cançons d’homenatge a Picasso (1971)
Música electroacústica
Fosc, blanc, color (1992); Tierra de nadie, ballet (1997)
Música per a cinema
Tatuaje (1976); La campanada (1980); La Febre d’Or (1992)