Vida
Es formà musicalment amb Josep Poch, Carles Guinovart i Josep Soler, i també realitzà estudis de matemàtiques a la Universitat Autònoma de Barcelona. Interessat per la música electroacústica i les seves tècniques, fou deixeble de Gabriel Brncic al laboratori Phonos de Barcelona.
L’exposició Espais sonors (1975) a la Sala Tres de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell fou el punt de partida d’una carrera que no es vol limitar al fet musical, sinó que vol englobar també les arts plàstiques i la literatura. Així, el mateix any realitzà els 14 poemes sonors sobre 14 poemes visuals de J. Sala Sanahuja, col·laboració poeticomusical que es repetí a L’assassí Bagliatti (1977) per a narrador i cinta.
Seguint la seva concepció de la carrera de compositor com una constant recerca expressiva i cognoscitiva, Balsach decidí ampliar estudis a Itàlia amb G. Petrassi i T. Procaccini. Ha cultivat tots els gèneres, des de la música escènica, de cambra, orquestral i vocal fins a l’electroacústica, i ha presentat les seves obres a diferents ciutats de l’Estat espanyol, com també a França, Itàlia, Alemanya, els Estats Units i Mèxic. El conjunt es caracteritza per un llenguatge elaborat però sense retòrica, de gran capacitat suggestiva i que cerca una comunicació amb el públic. Amb aquesta finalitat algunes vegades utilitza l’element humorístic, per exemple en títols com Escarabat-piano (1975), Piscolabis (1977), Suite gàstrica (1979) o Higiènica...!: Estomaca’l i marxa (1978), que l’aproximen als universos artístics i estètics de J. Brossa, Perejaume, J.M. Mestres Quadreny o C. Santos. En l’actualitat combina la tasca compositiva amb la d’editor musical al capdavant de les Edicions La Mà de Guido.
Obra
Solo
Escarabat-piano, pno. (1975); Residus, guit. (1976); Piscolabis, pno. (1977); Peça gomosa, guit. (1977); Dental, clav. (1978); Suite gàstrica, pno. (1979); Lleu, fl. (1980); Dues melodies distants, cl. (1982)
Cambra
Marina, fl., pno. (1977); Música vironera, guit., pno., perc., vl., vla., vlc. (1977); La negra lliscosa, cl., pno. (1978); I due ubriachi, vl./fl., vlc. (1978); De Caldetes a Moià, guit., pno., perc. (1978); Higiènica...!: Estomaca’l i marxa (1978); Variacions per a 20 dits, pno., 4 mans (1979); Dental, 2 guit. (transcr., 1979); So d’oda, 2 guit. (1981); Gran Copa especial, pno., 4 mans (transcr., 1984); Ritmes d’ultramar, 2 pno. (1991); Trio per a cordes (1992); Ritmes d’ultramar, perc. (transcr., 1993)
Orquestra
Dues distraccions (1979); Gran Copa especial (1979); Poema promiscu (1981); Visions grotesques (1992)
Música vocal
Música groga, cor mixt (1980); Sis cançons breus, v. (1982); Tres Palíndroms per a cor (1990); Cura cosa, cor (1991); Olis d’Olímpia, cor (1991); Paralàlia de paraules, v., pno. (1992)
Música electroacústica
14 poemes sonors sobre 14 poemes visuals de Joaquim Sala Sanahuja, cinta i diapositives (1975); Carota i Caramel, cinta (1976); L’assassí Bagliatti, narrador i cinta (1977); El cant de les artereies, cinta (1979); Classes de música a la granja, cinta (1993); El sueño de las olas, v., tenora, cinta (1994)
Música escènica
L’Arlequí, ballet (1982); Oh! Els bons dies, mús. incid. (198?); Música Màgica (1992)
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Balsach i Peig, Llorenç: La convergència harmònica: morfogènesi dels acords i de les escales musicals, Clivis Publicacions, Barcelona 1994