Estudià piano al Conservatori de Música del Liceu i composició amb E. Morera. Compaginà la seva tasca compositiva amb la crítica musical. Fundà i dirigí la "Revista Catalana de Música" i col·laborà en nombroses publicacions catalanes. Formà part de l’anomenada Generació del 27, juntament amb músics com R. Gerhard, E. Toldrà o R. Lamote de Grignon, amb els quals mantingué una estreta relació. El seu catàleg és reduït i s’hi troben obres per a orquestra, per a veu i piano, per a piano, per a guitarra i fins i tot una òpera, Laya. Destaquen, però, les obres per a guitarra, especialment Fable. Petit tragédie imaginaire entre deux belettes (1950), dedicada a Emili Pujol, i Berceuse ancienne (1957).