D’infant cantà a la capella de la catedral de Barcelona, on inicià la seva formació musical, i completà els estudis amb Enric Granados, Gabriel Balart, Felip Pedrell i Enric Morera. Esdevingué director de l’escolania de la catedral i organista de Sant Agustí, i des del 1893 fins a la seva mort ocupà la plaça de mestre de capella i d’organista a Sant Pere de les Puelles. Exercí la docència a l’Acadèmia Marshall, fou membre de la comissió diocesana de música sagrada i fundà i dirigí les publicacions "Revista Parroquial de Música Sagrada" i "España SacroMusical". Entre les seves composicions destaca sobretot la música religiosa, amb obres com Missa de rèquiem, Gran missa, Stabat Mater, etc., les peces per a orgue i les harmonitzacions de cançons populars catalanes, que recollí a La cançó popular a tret de mainada.
Domènec Mas i Serracant
Compositor.