Enric Raxach

(Barcelona, 15 de gener de 1932)

Compositor català naturalitzat holandès.

Estudià composició de manera autodidàctica, i formes musicals i instrumentació a Barcelona amb Núria Aymerich (1949-52). El 1958 anà a París per ampliar coneixements i posteriorment es traslladà a Munic, Zuric i Colònia. L’any 1962 s’establí a Holanda, on estudià direcció d’orquestra amb Paul Hupperts. Del 1959 al 1965 assistí als Cursos d’estiu de Darmstadt, on tingué com a mestres O. Messiaen, Pierre Boulez, Bruno Maderna i Karlheinz Stockhausen. 

Es donà a conèixer com a compositor tot presentant algunes obres als festivals de la Societat Internacional per a la Música Contemporània, la Biennal de Zagreb i el Festival de Salzburg. El 1977 guanyà el premi Ciutat de Barcelona per Metamorphose I. El seu catàleg inclou des de música per a gran orquestra i música de cambra fins a peces per a orgue. Del conjunt de la seva obra cal destacar les composicions simfòniques, com Triptychon (1954), Metamorphose III (1959), Prometeus (1958), Syntagma (1965), Equinoxial (1968), Preparatori (1988), per a orquestra de vent, i Concertino (1995), per a piano i orquestra. Establert a Utrecht, té la nacionalitat holandesa des del 1969. El 1977 rebé el Premi Ciutat de Barcelona.