Deixeble d’Enric Morera a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, es traslladà a Alemanya per perfeccionar els seus coneixements. Hi residí uns quants anys, durant els quals amplià la seva formació pianística al Conservatori Robert Schumann de Düsseldorf i de direcció orquestral amb E. Pabst a la Hochschule für Musik de Colònia. També estudià composició amb M. Trapp a l’Acadèmia Prussiana de Belles Arts de Berlín i assistí a diversos seminaris impartits per Richard Strauss. De nou a Barcelona, el 1944 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Barcelona i de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu. El 1947 es traslladà a París, on dirigí diverses orquestres, i posteriorment treballà en altres ciutats europees. El 1951 s’instal·là als Estats Units, on es naturalitzà el 1959. Dirigí diferents formacions instrumentals nord-americanes, com ara l’Orquestra de Louisville-Kentucky, i impartí classes de composició a la Carnegie Mellon University i al Queens College de Nova York. Una ceguesa progressiva l’apartà de la vida musical i passà els darrers anys a New Haven. Rebé la Bax Society Medal for Non-Commonwealth Composers (1966) i fou comandant de l’Orde d’Isabel I de Castella (1972). De la seva producció cal destacar un bon nombre d’obres escèniques, com ara l’òpera El mozo que casó con mujer brava (1948) i els seus ballets, i també algunes obres orquestrals i de cambra. Suriñach és un nom important de la música catalana de la segona meitat del segle XX.