Estudià composició amb F. Szopski a l’Escola de Música Chopin de Varsòvia, i filosofia a la Universitat de Varsòvia. Estudià també musicologia a la Universitat de Lwów i el 1930 completà la seva formació musical a París. Exercí la docència a Lódá, Poznan i Varsòvia. Sikorski ocupà un lloc preeminent en l’ensenyament de tota una generació de compositors, des d’A. Malawski fins a T. Baird, i com a autor evolucionà del postwagnerisme a l’avantguarda neoclàssica. Destaca, en la seva producció, una important quantitat d’obres orquestrals (quatre simfonies: 1919, 1921, 1953 i 1969), moltes de les quals tenen un component folklòric molt marcat: és el cas de l'Obertura Popular (1954) i de les Sis antigues danses poloneses (1965). Escriví també força cançons i, com a teòric, un tractat d’instrumentació (1950), un de contrapunt (1957) i un d’harmonia (1949).