Estudià al Conservatori de Moscou amb S. Klenovskij i també a Praga. Del 1894 al 1898 visqué a Odessa i després es traslladà a Chisinau (Moldàvia). A totes dues ciutats fundà delegacions de la Societat de Compositors Russos. Després d’haver residit a Berlín i a Viena, l’any 1910 fixà la seva residència a Moscou, ciutat on exercí de pianista i compositor. Les seves primeres obres revelen una clara influència romàntica, especialment de P.I. Cajkovskij. A partir del 1900, però, la seva música experimentà un fort gir estilístic i esdevingué molt més arriscada i experimental. Ha estat considerat el pare del modernisme rus, corrent al qual pertanyen les seves peces de petit format. També compongué òperes (Sota la tempesta, 1893; L’arbre de Nadal, 1902; Thea, 1907; Narcissus, 1913), obres escèniques anomenades drames musicopsicologràfics (Abisme, 1907; La dona de la daga, 1911; Alfa i Omega, 1911), peces per a piano (Rêveries d’automne, opus 8, 1897; Chansons blanches, opus 48), obres vocals amb piano (anomenades Mélomimiques, opus 11, 15 i 17) i altres peces de música orquestral i també religiosa.