Estudià amb J. Hrímalý (violí) i S. Vasilenko (composició) al Conservatori de Moscou, on es graduà amb Cel i terra, una cantata amb influències d’A. Skr’abin i C. Debussy. Tot seguit, cercant un nou sistema d’organització dels sons per la via dels acords sintètics, arribà a l’ús de l’atonalisme i la sèrie de dotze notes, per la qual cosa és considerat el Schönberg rus. Aquest canvi es palesa ja en la Sonata per a violí. Fundador de l’Associació per a la Música Contemporània, defensà la música d’avantguarda des de la revista Muzykal’naja kul’tura. Dirigí el Conservatori de Khar’kiv a partir del 1922 i acceptà el nou règim amb convicció, fins que caigué en desgràcia per la seva modernitat. Després de passar un cert temps a Taixkent (1931-33), on escriví el ballet Khlopok ('El cotó'), retornà a Moscou i hi visqué ignorat i malvist fins a la mort. La seva obra se centra sobretot en la música de cambra, amb sonates per a violí, per a viola o quartets i trios, i el quintet Nocturn. També deixà cançons, una simfonia (1922) i un concert per a violí (1925).