Del 1866 al 1871 estudià a Alemanya amb C. Reinecke, J. Rheinberger i E. Rietz. Exceptuant el parèntesi de la seva estada a Berlín com a professor de cant (1879-83), la seva activitat se centrà al seu país natal, on es convertí en un dels principals promotors de la vida musical, essent director de la Societat Musical de Göteborg (1872-83), de la Societat Filharmònica (1885-95) i de l’Òpera Reial (1892-97), com també fundador i director de la Societat Filharmònica de Malmö (1902-07). Des del 1909 fins al 1919 ensenyà composició al Conservatori d’Estocolm i treballà com a crític musical de "Nya Dagligt Allehanda". Fou un gran defensor de la música alemanya al seu país, i com a compositor mostrà una gran influència de R. Wagner, especialment en les seves òperes, entre les quals Harald der Wiking ('Harald el viking', 1881) o Waldemarsskatten ('El tresor de Waldemar', 1899).