Educat en el si d’una família de músics, començà a compondre de molt jove. Estudià al Conservatori d’Estocolm amb R. Andersson (piano) i W. Heintze (orgue) i el 1890 obtingué un premi d’orgue. Si bé rebé alguns consells d’E. Sjögren, J. Dente i A. Hallén, la seva formació com a compositor fou de caràcter autodidàctic. Perfeccionà la seva formació pianística a Berlín amb H. Barthen (1892-93). Director de la Filharmònica d’Estocolm a partir del 1897, també estigué al capdavant d’altres institucions musicals sueques, com l’Orkesterföreningen de Göteborg o l’orquestra del Teatre Reial d’Estocolm. Al llarg de la seva vida efectuà diverses gires internacionals com a pianista, en solitari o formant part d’un conjunt de cambra. El 1916 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Göteborg. El 1892 s’estrenà per primer cop a Estocolm una obra seva, una composició per a orquestra, cor i veus solistes. Les seves primeres obres s’inscriuen plenament dins el Romanticisme, amb influències clares de J. Brahms, R. Wagner i F. Liszt. Posteriorment evolucionà cap a un llenguatge de tarannà més clàssic, fruit dels seus estudis de la música de L. van Beethoven. Cal destacar-ne les dues simfonies (1903, 1915), la cantata Sangen (1921), l’òpera Tirfing (1898) i els sis quartets de corda, compostos entre el 1894 i el 1916.