Inicià els estudis de piano a Buenos Aires amb P. Beck i els continuà en una escola provincial, on cursà harmonia amb N. Bassi i piano amb L. Bernasconi. Gràcies a una beca del govern argentí es traslladà a França, on fou alumne de G. Mathias (piano), A. Durand (harmonia) i C. Franck (composició) al Conservatori de París. L’any 1889 tornà a Buenos Aires i hi fundà el conservatori que més tard portà el seu nom. Fou el primer compositor que introduí el folklore argentí en les seves obres, cosa que contribuí a la seva divulgació. Presidí diverses entitats musicals, com ara la Comisión Nacional de Bellas Artes, l’Asociación Argentina de Conciertos i l’Academia Nacional de Bellas Artes. És autor de nou simfonies, tres poemes simfònics -entre els quals destaquen Poema de las Campanas I i Poema de Iguazú -, cinc suites, música de cambra, peces per a piano i cançons. També escriví assaigs sobre teoria i estètica de la música, com Teoría de la música, Teoría de la armonía i Problemas de solfeo.