Estudià piano, orgue i contrabaix. Treballà com a professor de composició al Conservatori de Filadèlfia (1941-47) i a la Juilliard School des del 1947. La seva producció és vasta i variada, cosa que en fa difícil la classificaciö. Feu aportacions importants a molts gèneres, però l’obra per a piano és potser la més destacable. Tanmateix, també són remarcables les peces per a instruments o conjunts de vent. La seva Simfonia número 6 (1956), per a banda de vent, és una obra encara de repertori. Maldà per integrar llenguatges diversos a les seves creacions, des de l’harmonia diatònica més simple fins a la polifonia atonal més complexa. Les primeres obres són clarament deutores d’I. Stravinsky, B. Bartók, P. Hindemith i A. Copland, però cap als anys cinquanta començà a desenvolupar un llenguatge més personal. Durant aquella dècada escriví més de cinquanta obres. En 1965-86 compongué vint-i-cinc peces anomenades Parables, que ell definí com a "assaigs musicals no programàtics sobre una sola idea germinal", molts per a un sol instrument. És autor del llibre Twentieth Century Harmony (1961).