Si bé nasqué a Itàlia, adquirí la seva formació musical al Brasil, on tingué com a mestres Z. Autuori, amb qui estudià violí, i A. Cantù, amb qui feu harmonia i composició. A nou anys actuà per primera vegada com a violinista. Amplià estudis a Nàpols i al Trinity College, amb una beca del govern brasiler. Novament al Brasil, tingué una destacada activitat: fundà l’Institut Musical Brasiler, fou membre del quartet Paulista (1935-41) i tocà la viola en diverses orquestres de Rio de Janeiro. Després d’una estada a São Paulo com a professor del conservatori, el 1931 marxà a Montevideo com a violinista de l’orquestra de Ràdio Uruguai. El 1943 organitzà l’orquestra de Bello Horizonte, i més tard fundà l’Orquestra de l’Associació Cultural de l’Uruguai. Fou professor al Conservatori de Montevideo, i violinista solista i director de l’Orquestra Simfònica del SODRE (Servicio Oficial de Difusión Radiotelevisión y Espectáculos). La seva obra compositiva passà per diferents estadis, des del nou nacionalisme del segle XX amb marcats trets brasilers, durant la seva etapa en aquell país, fins a una estètica serialista i d’altres llenguatges d’avantguarda.