Després dels primers estudis amb B. Lotti i amb el seu oncle F. Fer ranti, ingressà al Conservatori de Milà, on fou alumna de G. Scappa. El 1815 debutà en l’òpera Le tre Eleonore, composta pel seu mestre. L’any següent, després del seu matrimoni amb el tenor Giuseppe Pasta, debutà a París amb Il principe di Taranto, de F. Paër, i el 1817 ho feu a Londres amb Penelope, de D. Cimarosa. A partir d’aleshores fou considerada una de les sopranos més importants del moment. Participà en estrenes d’obres de Rossini (Il viaggio a Reims, 1825), Pacini (Niobe, 1826), Donizetti (Anna Bolena, 1830) i Bellini (La sonnambula, 1931; Norma, 1831; Beatrice di Tenda, 1833). Les seves darreres actuacions tingueren lloc a Polònia i a Rússia. Es retirà definitivament de l’escena l’any 1841.