Estudià al Conservatori de Torí amb Paola Della Torre i després ho feu a l’escola de la Scala de Milà, on el 1957 participà en l’estrena de Diàlegs de Carmelites de F. Poulenc, en el paper de soeur Mathilde. El 1959 debutà al Covent Garden amb Medea, al costat de Maria Callas, i un any després substituí Giulietta Simionato en la producció d'Aïda a l’Arena de Verona. Els anys 1961 i 1962 cantà amb gran èxit La favorita a la Scala de Milà i el 1968 ho feu al Metropolitan de Nova York. Ha estat una de les intèrprets de referència dels papers més importants per a mezzosoprano de l’òpera italiana, des de Mozart (Les noces de Fígaro, que enregistrà sota la direcció de C.M. Giulini) fins a P. Mascagni, passant per G. Donizetti, V. Bellini o G. Verdi. Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 1961-62 amb La Cenerentola i, aviat, s’hi convertí en una de les artistes més estimades del públic. Hi cantà gairebé tot el seu repertori, entre d’altres, Aïda, Don Carlo, Norma o Il Trovatore. El 1987 hi rebé un càlid homenatge després de les funcions d'Adriana Lecouvreur. El 1994 cantà al Palau Sant Jordi en la gala Les millors veus del món. Sovint ha cantat formant parella artística amb el baix Ivo Vinco.