Aprengué a cantar amb el seu pare, l’instrumentista, tenor i director Félix Mécène Marié de l’Isle. Debutà l’any 1859 a Estrasburg i, després de cantar en diverses ciutats de França, el 1862 es presentà per primera vegada a París, als escenaris del Teatre de l’Òpera Còmica, amb el personatge de Serpina de La serva padrona. A partir de llavors dugué una carrera d’èxit com una de les millors mezzosopranos del seu temps. Fou intèrpret també dels papers de protagonista en l’estrena d’òperes com Carmen o Mignon. Tot i que la seva veu no es distingia per ésser d’una gran potència, en canvi el seu timbre vocàlic fou lloat com el tret més característic de la seva personalitat i fou molt valorat pels crítics de l’època.