Max Lorenz

(Düsseldorf, Rin del Nord-Westfàlia, 1901 — Salzburg, 1975)

Tenor alemany.

Estudià cant a Berlín i debutà a Dresden el 1927 amb un paper secundari de Tannhäuser. El 1931 inicià la seva trajectòria amb la companyia de l’Òpera de Berlín i el 1937 ho feu amb la de Viena. Especialitzat en papers wagnerians, entre el 1933 i el 1944 i, posteriorment, en 1953-54 fou una de les estrelles del Festival de Bayreuth. Fou contractat en teatres d’arreu del món per a presentar-hi òperes d’aquest compositor alemany. Obtingué també èxits amb papers com els d’Otel·lo, Florestan (Fidelio) i diversos personatges d’òperes de R. Strauss, alguns dels quals enregistrà fonogràficament. Participà en estrenes d’òperes de G. von Einem o R. Liebermann. Al Gran Teatre del Liceu interpretà, entre altres obres, Lohengrin i Sigfrid (1950-51) i hi protagonitzà l’estrena barcelonina de Rienzi.