Debutà el 1910 a Vercelli amb La Traviata i la temporada 1915-16 es presentà a la Scala de Milà, on interpretà El príncep Ígor i Manon. El 1917 estrenà La rondine (G. Puccini) a Montecarlo, i del 1919 al 1941 actuà amb èxit als Estats Units, especialment a l’Òpera de Chicago i al Metropolitan de Nova York. Es destacà en diversos teatres d’Itàlia, on fou un dels intèrprets de referència d’òpera francesa, especialment de compositors com L. Delibes, J. Massenet, etc. Ocasionalment exercí la tasca de compositor, i entre les seves obres cal citar l’opereta La principessa Liana (1929) i diverses cançons. Caracteritzat per una veu brillant, de timbre lluminós, fou un dels millors tenore di grazia de la seva generació.