Vida
Malgrat l’oposició familiar, decidí d’ésser cantant. Aconsellat pel mestre C. de Giorgi inicià els estudis de solfeig amb I. Muntaner. Posteriorment J. Goula l’instruí en les tècniques de vocalització. L’any 1869 debutà al Teatre Principal de Palma amb l’òpera Linda di Chamounix, de G. Donizetti. Dins la mateixa temporada actuà en les representacions de La Favorita, Gli Ugonoti, Don Pasquale i Semiramide. Després d’una greu malaltia reaparegué com a solista en un concert dedicat a C.A. Casella. L’any 1871 E. Canals l’impulsà a cercar un nom artístic i trià el d’Uetam (Mateu al revés). El 1872 actuà a Barcelona, Alacant i València. El 1873 fou contractat pel Teatre Principal de Palma, però, decebut per les crítiques, decidí no tornar a actuar a Mallorca. L’any 1874 debutà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. En 1877-78 treballà com a primo basso d’obligo al Teatre Imperial de l’Òpera de Sant Petersburg. Posteriorment actuà a Lisboa (1878), Madrid (1880), Florència (1889) i Roma (1889-90). Durant els anys més actius de la seva carrera tingué un ampli repertori operístic format especialment per composicions de Ch. Gounod, G. Meyerbeer, G. Rossini, G. Donizetti, V. Bellini, L. Delibes i F. Halévy. El 1902 gravà a Madrid diversos cilindres fonogràfics. L’any 1903 es retirà a Mallorca.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Sanmartín Perea, Julio: Uetam, el mejor cantante de su tiempo, Miramar, Palma de Mallorca 1952