Entrà al Conservatori de París el 1807, on fou alumne de P.J. Garat a partir del 1811. Realitzà el seu debut a la capital francesa amb La caravane du Caire, d’A.E.M. Grétry, el 1813, i dos anys després, al King’s Theatre de Londres amb Adelasia ed Alderano, de S. Mayr. El primer paper principal que interpretà fou el de Comte d’Almaviva en Les noces de Fígaro, el 1819, al Théâtre-Italien. Participà en l’estrena el 1820 de Marguerite d’Anjou, de G. Meyerbeer, al Teatro alla Scala de Milà. Des del 1827 fins al 1853, any aquest darrer en què es retirà definitivament dels escenaris, interpretà a l’Òpera de París els principals papers de baix en obres de G. Rosssini, G. Meyerbeer o C.M. von Weber. Ensenyà al Conservatori de París del 1841 al 1869 i, quan es retirà, rebé el nomenament de cavaller de la Legió d’Honor.