Es formà al Conservatori de París, on el 1893 guanyà el primer premi de final d’estudis, que havia iniciat amb J.P. Maurin. Des del 1896 actuà com a concertino a la prestigiosa orquestra Lamoureux, però aviat es distingí com a solista i destacà per la seva tècnica depurada i el control de l’arquet. L’any 1924 fou nomenat director de l’Institut de Violí de París, on exercí una notable tasca. El 1893 formà un reconegut quartet de corda amb H. Casadesus, Giron i Carcanade, actiu fins el 1899. L’any 1903 formà un segon quartet amb la participació de Louis Hasselmans, que interpretà la integral dels quartets de Beethoven. Posteriorment, encara organitzà dues formacions més de quartets. Totes elles foren considerades molt fidels a les partitures que interpretaven, i posseïdores d’una tècnica depurada i molt unificada. Compongué quartets de corda, estudis per a violí, obres per a veu i orquestra, un llibre sobre els quartets de Beethoven i un tractat tècnic sobre l’ús de l’arquet.