Estudià al Conservatori de Viena i al Conservatori de Música de París, on fou deixeble de M. Marsick i F. Kreisler. La seva primera aparició en públic tingué lloc a la capital austríaca l’any 1895. En pocs anys aconseguí molta fama en les seves gires de concerts per Europa i Amèrica, com a solista i com a membre del trio que formà amb H. Becker, violoncel·lista, i Arthur Schnabel, pianista. Fou professor dels conservatoris de Bucarest, Amsterdam i Berlín, i durants alguns anys, de l’Institut Curtis de Filadèlfia. Adquirí molta fama com a intèrpret d’obres del repertori alemany, però sobretot per la seva dedicació pedagògica pel que fa a l’ensenyament del violí. El seu llibre Die Kunst des Violinspiel (1923) és considerat un dels tractats més exhaustius per a l’estudi d’aquest instrument.