Fou alumna de Francesc Costa i estudià cant amb Andrea Fornells i Conxita Badia. Es presentà en públic per primera vegada el 1929. El 1931 fou guardonada amb el Premi Parramon, i posteriorment, distingida amb un diploma d’honor al Concurs Wieniawsky de Varsòvia. Fou una de les solistes que participà en els Concerts Simfònics Populars organitzats des del 1929 per la Banda Municipal de Barcelona, i que dirigia Lamote de Grignon. Fou també la primera intèrpret de la Sonata en sol, de J. Turina (1940). Membre de l’Orquestra Municipal, hagué de renunciar la seva plaça per a poder continuar la carrera de solista, que inclogué aparicions al Marroc i a l’Argentina.