Inicià els estudis de flauta amb el seu pare, Esteve Gratacòs i Roca (Barcelona, 2 de desembre del 1887 - 12 de gener del 1938) professor del Conservatori de Música de Barcelona i solista de l’Orquestra Pau Casals. Continuà la seva formació en aquest instrument al Conservatori de Música del Liceu, on es graduà l’any 1949 amb l’obtenció del premi de fi de carrera. Fou membre de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu fins al 1957. Aquest any decidí de traslladar-se a París per perfeccionar la seva tècnica amb Jean-Pierre Rampal, amb qui posteriorment participà en nombrosos concerts i enregistraments. Fou solista de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (1967-89) i membre del Quintet de Vent Ciutat de Barcelona. Col·laborà amb Narciso Yepes i el Quartet Parrenin. Amb el clavecinista Beyron Lacroix enregistrà les sonates de Johann Sebastian Bach. Del 1969 al 1992 fou professor de flauta del Conservatori de Música del Liceu.