Estudià al Conservatori de París amb Paul Taffanel, Adolphe Hennebains i Philippe Gaubert. El 1908 debutà amb l’Orquestra Pasdeloup. Del 1913 al 1938 fou solista de l’orquestra de l’Òpera Còmica. El 1933 fundà el famós Trio Moyse, amb el seu fill Louis, pianista, i la seva nora Blanche, violinista. El trio feu gires per Europa, els Estats Units i l’Amèrica del Sud. Del 1932 al 1949 fou professor de flauta al Conservatori de París. Es traslladà als Estats Units, on el 1952 fou un dels fundadors de la Marlboro School of Music i del Marlboro Festival. Autor de molts enregistraments, en destaquen el Concert per a flauta en re M, de Mozart, i la Sonata per a flauta, viola i arpa, de C. Debussy. J. Ibert li dedicà el seu concert per a flauta, que enregistrà en un disc dirigit per Eugène Bigot. Era membre de la Legió d’Honor Francesa (1934).