Fou deixeble protegit d’Antoni Agramont i intèrpret de trombó de la Cobla Empordanesa fins l’any 1889. La temporada del 1890 formà part de la Cobla Els Montgrins i, poc després, fou sol·licitat de nou des de Castelló d’Empúries per a integrar-se a Els Rossinyols, on exercí de primer fiscornista i director. L’any 1895 abandonà aquestes activitats en traslladar-se a Calella, lloc on dugué a terme una tasca docent. Fou àmpliament conegut com a virtuós del fiscorn en l’etapa de la Cobla Empordanesa. Com a compositor popular de sardanes, formà part de la darrera generació del nou-cents, que tendia a conrear l’estil melòdic en oposició a l’estil virtuosístic de l’etapa anterior. Entre els títols més coneguts de les més de 200 sardanes que compongué figuren Confidència, Flors de maig, Oreig i onades, Ocells i flors i l’obligada de fiscorn Bibiana.