Fill del musicòleg H. Ringmann, perdé la família durant la Segona Guerra Mundial i prengué els cognoms dels seus pares adoptius. Inicià els estudis musicals a Hamburg, els continuà a l’Escola Superior de Música de Colònia i després tornà a Hamburg, on estudià amb Eliza Hansen i W. Brückner-Rüggeberg. El 1965 guanyà a Suïssa el Concurs de Piano Clara Haskil. Convidat als festivals més prestigiosos, ha col·laborat amb directors com Herbert von Karajan i George Szell. El 1968 estrenà el Concerto lirico de Günter Bialas i el Concert per a piano núm. 2 de H.W. Henze. El 1972 debutà com a director amb la Simfonia núm. 3 d’A. Bruckner, i el 1978 dirigí la seva primera òpera, La Traviata de G. Verdi, a Darmstadt. Ha estat director titular de la Staatsphilharmonie Rheinland-Pfalz (1979-81) a Ludwigshafen, de la Tonhalle-Orchester de Zuric (1982-86) i de l’Orquestra Simfònica de Houston (1988). L’any 1992 dirigí la producció que Robert Wilson feu del Parsifal de R. Wagner.