Formà part d’un grup de grans virtuosos que floriren durant el primer terç del segle XX i les vides dels quals estigueren molt marcades per l’ascensió del feixisme i la Segona Guerra Mundial. Fou deixeble de Th. Leschetizky (piano) i d’E. Mandyczewski (teoria), el qual el presentà a J. Brahms. Schnabel aviat trencà amb la tradició més aviat exhibicionista de la interpretació que dominava al final del segle XIX i obrí el repertori a obres negligides fins llavors, com les sonates de F. Schubert i les bagatel·les opus 33 i 119 i les variacions opus 34 i 120 de L. van Beethoven. Esdevingué un renovador de l’estil interpretatiu de l’època. Es casà amb la mezzosoprano Teresa Behr, amb la qual oferí nombrosos concerts. També actuà amb P. Casals, E. Feuermann, J. Fournier, J. Szigeti, P. Hindemith, W. Primrose i especialment amb el Quartet Pro Arte, amb el qual feu enregistraments que esdevingueren històrics. Participà en una de les primeres interpetacions de Pierrot Lunaire, d’A. Schönberg. Després d’haver viscut a Londres entre el 1933 i el 1939, el 1940 s’instal·là als Estats Units, país on es naturalitzà. Impartí classes a la Universitat de Michigan. Els seus criteris interpretatius, però, no encaixaren amb els gustos dels afeccionats nord-americans i en acabar la Segona Guerra Mundial es traslladà a Suïssa, on continuà la seva activitat concertística fins gairebé el moment de la seva mort. Compongué diverses obres per a piano, simfonies i un concert per a piano.